Dominique Dosch

Dominique Dosch

Autura LATABLA dapi avust 2016 - Dominique Dosch (21) è carscheida se a Tinizong. Gio da pitschna anse ò‘la invento gugent istorgias, uscheia tg’ella è sa participada a diversas occurenzas da screiver rumantschas. Igl onn 2013 è nia publitgia igl sies roman da fantascheia “Sindoria” dalla Chasa Editura Rumantscha. Ossa abitescha ella a Friburg e fò en studi da psicologia, pedagogia e rumantsch.

Da Dominique Dosch - 

Cilgia stat davant igl Rubicon.
Ella tschainta a meisa davant en bloc da screiver. En pêr noms èn sottastritgias. Oters on en segn da dumondas. Ulteriours èn stritgias.

Vurdar per sasezza?

Cilgia zappigna inquieta.
Igls patratgs sa repetan scu mulegns. Noms vignan e von. La branclan, anfignen tg’ella igls stompla davent.

U risguardar l’opiniun da tschels?

Cilgia stat an peis e zappa tras la steiva.
Igls patratgs la ninan ve e no scu sen ena bartga. E chegl gio trasor las davosas emdas. Ella ò mal da mar.

Argumaints sa cumbattan.

Cilgia sa sainta scu Caesar.
Ella ò tot ainta mang. Ella sainta la responsabladad d’en’antier’armada. Ella cumonda.

Far dretg a sasezza.

Cilgia vign celebrada.
Ella accumplanescha 40 onns. Igl è la sia festa. Ella remna las arbaias.

Argumaints per.

Cilgia ò conquisto Gallia.
Ella era segl camp da battaglia. Ella ò mano igls sies suldos, la sia veta. E tschels on angal vurdo.

Veiver cun las consequenzas.

Cilgia riscess la ghera cun Roma.
Ella anvidess tgi tg’ella vot. Savess galdeir la festa. Ma stuess varteir igls pleds tiztgintos da tschels.

Far dretg a tschels.

Cilgia pudess er ceder.
Far, chegl tg’ins spetga dad ella. Anvidar tschels. Cuntantar tschels.

Argumaints per.

Cilgia fiss concilianta.
Ella savess persvader tschels digls sies marets. Igls mussar la sia grondezza. Ratschever glorgia.
Veiver cun las consequenzas.

Cilgia dess se la sia armada.
Ella renunztgess a sia atgna pussanza. La dess a tschels tgi saron igls sies giasts. Ella sa confruntess cugl Senat.

Tge peisa daple?

Cilgia tigna la balantscha ainten mang.
La prubabladad tg’ella gudogna igl cumbat. Igl risc dalla sia armada. Igl sentimaint da victorgia.
La prubabladad tg’igl Senat è pacifitgont. Igl risc dalla sia testa. Igl sentimaint da rancunaschientscha.

Cilgia stò sa decider.

Ella stampa las invitaziuns.
Cumonda a l’armada da sa preparar.
Ella tatga las marcas sen las cuvertas.
Gizza la spada.
Ella sorta ord tga.
Monta segl tgaval.
Ella sa ferma davant la tgascha da brevs.
Stat davant igl Rubicon.

Igl taimp da decisiun è rivo.

Igl flem Rubicon è igl cunfegn alla Provinza romana.
Sch’ella igl surpassa cun la sia armada, vo’la an ghera cunter igl Senat e cunter Roma.
Ella faschess chegl tg’ella vot. Anvidess chels tg’ella vot.
Sch’ella igl surpassa suletta, sa sottamett’la agl giudezi digl Senat.
Ella faschess chegl tgi vign spitgia. Laschess antrar tschels ainten la sia tga.

Cilgia sa decida.

Ella magna igl tgaval tras igl flem.
Patta las cuvertas ainten la tgascha.

Las brevs vignan tarmessas.
L’armada la suonda.

Cilgia so oss betg turnar ple.

 

conciliant = mattond peregna, pacifitgont

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81



Text: Dominique Dosch
Fotografia: Malc Finch, Pexels

 

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

 


Da Dominique Dosch: 

 

 

En batterdigl.
Te ist en banchier superbi
Ena singula igleida tgi para d’eir tras pel ed ossa. 
Te ist ena viglietta confusa
En batterdigl, e tot è registro.
Te ist en pour malziplo. 

Las proporziuns digl corp, igls sies muvimaints, la sia posiziun aint igl mond. 
Te ist ena birolista lungurousa.
La pelischungsot igls radis digl suglegl, la tgira dalla fatscha, la purezza dalla pel.
Te ist ena fugiteiva malsagidevla.
La vistgadeira tgi l’anzoglia, igl urden. ed igl tagl, igl accord cugl ambiaint.
Te ist en disoccupo sainza perseveranza.
Lunghezza e calour digls tgavels, lour grassezza, lour libertad aint igl vent.
Te ist ena studenta naiva.

En batterdigl tgi brancla l’olma davos igls îgls esters.
Te ist en artist sentimental.
En batterdigl, treno dalla deisa digl conturn.
Te ist ena controlladra resoluta.
En batterdigl per carezza digl usito.
Te ist en simpel ballapedist.
En batterdigl ord mancanza da taimp.
Te ist ena carrierista freida.
En batterdigl confirmond patratgs existents.
Te ist en pugnieder privlous.

En batterdigl per stabilisar igl agen intern.
Te ist en vendader restranschia.
En batterdigl, en tign aint igl grond mond.
Te ist ena mamma surdumandada.
En batterdigl cunter la surcargeda dad impressiuns.
Te ist en unfant bagndiso.
En batterdigl per sa distanztger digl nunancunaschaint.
Te ist en turist egoistic.
En batterdigl per rinforzar igl liom tigls agens.
Te ist ena musicista selvadia.

En batterdigl, ed ia canosch tè.

Ma cò rebattigl.

Igl om an vistgia e cravatta corra digl mang, per tschiffer en satg da plastic aint igl vent. 
Rebatteida.
La donna da pellischung stgeira daclera alla sia ameia igl model da stress e diatesa.
Rebatteida.
Igl om da spatla largia consolescha ensatgi cun pleds precauts agl telefon.
Rebatteida.
La donna an blusa striflada tigna igl mang sen la bucca e rei da bargeir.
Rebatteida.
Igl om cun rentgs blos sot igls îgls aintra aint igl spital cantunal cun en matg flours ainta mang.
Rebatteida.
La giovna nomna argumaints fundos ainten la discussiun politica agl carschia visavi.
Rebatteida.
La donna an mondura cantigna la melodia digl pi nov hit tgi resunga or digl radio.
Rebatteida.
Igl om an tgameisch’oranscha compra la NZZ agl kiosk.
Rebatteida...

Rebatteidas tgi dervan igls îgls.
Battabatterdigls.

 

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45



Vocabulari:
malziplo/ grob
pelischung / calour dalla pel
urden / teila

 

Text: Dominique Dosch
Fotografia: pixabay.com


Suonda LATABLA!


Sustegnair

LATABLA è independenta e sa finanziescha tras sponsurs e donaturs

Vulais Vus sustegnair?

SUSTEGNAIR cun CHF 10.-


Forsa er insatge per vus:

Da Dominique Dosch - Igls cullis sglischan segl palpieri. Figls sgrignan sgulatschond. Cartas da students igls tradeschan lour code. Igl nomer dad otg cefras siva pansond alla nota prubabla. Igl beamer tusseglia vers la pare ed annunztga igl taimp spiro.


Las soptgas sa stendan ed igls amprems tacs dattan berghels. Plunas da figls vignan catschedas ansemen segl pult davant. Seranetgas filan ed igls natels dattan tschigneidas. Enqualtgigns dastgan svidar lour cor. Oters restan taschantos. Schlengias sa sturtaglian anturn igls culiezs e tgapitschas sa tschaintan sen testas. Sa preparan per lour pensum, da gio tigneir lour possessours an gamba.


Or an pierti fon placats tgau. Igl balbagem da Vot antupar fugiteivs? vign surtuno digl fracasch da PsychoParty. Tranteraint pivslegia igl Workshop da products da tigneirtgesa ecologics. Igl Tandem – Amprender lungatgs an dus batterlescha an en cuntign. Igl madem mument vign la proclamaziun seriousa da Tema d’examens? Contactescha igl servetsch psicologic. Alla tschertga d’ena WG sbarbgliotta schinigia.

Ainten la cafeteria boffa la maschina da café. Las turtas fon bels îgls sper la fretga schalousa. Muneida sagliotta sen la teca e la cassa catscha or la glianga. Igl café cun latg sa preschainta agl cup to go. Ambleida da deir adia agls sdoms.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51


Igl isch dalla sala da lectura survigilescha igl suler. El fò ‘na tscheira retignond mintga sung tgi vot antrar. Igls canapes ainten la sala èn sot tensiun. Saintan igl sangluttem dalla tastatura. Observan igls laptops tgi magungan las resumaziuns. Figls stampos targleischan an calours penetrantas. Igl palantschia sa grittainta digl sgriztgem dallas soptgas. Igl clavazign tai e las gasettas sen carunga struban igls bustabs spir lungurela. L’oura da pare teira se las survantscheglias.

Hop, hop, hop!, givlan igls scalems giu da stgela. Dalla fegn digl corridor dattan igls apparats da fitness bratgs. « Ve a trenar! Muvimaint fò bagn! » Igl grev isch da vèder vot gio conceder la sorteida. Ma tgetganegna igl vign musso la spatla freida. Igl isch modest visavi ò en’igleida prousa. La sia manetscha dat digl tgea ampurmattond.

Davains balantschan las candeilas. Las fanestras zoflan aint la gleisch an calours mievlas. Igls bancs saleidan scutinond. En croc tigna precautamaintg schlengia e tgapitscha. Dasperas cantignan igls codeschets. Igl ambo rachinta cun vousch solemna da taimps passos e preschaints. Igl altar stat adretgse an cretta da sasez. Las essas scroschan consolond la schanuglia. La crousch terla.

Ia sort dalla tgaplotta dall’universitad. La schlengia m’ambratscha e la tgapitscha carsinescha igls tgavels. Igls tacs tschivlottan. Igls placats èn mets ed igls apparats da fitness baitan sottavousch. Igl isch da vèder reflectescha igl pignoul aint igl cantung. Las cullas gleischan vers me.

Vocabulari:

  • sgrignan / sgrignier = SR: grugnir
  • siva / sivar = SR: suar, süar
  • tusseglia / tussiglier = SR: tuschergnar
  • spiro / SR: vargau
  • tacs / tac digl calzer = SR: calcogn
  • berghels / VL: sbrais
  • seranetgas / VL: zips
  • tschigneidas / SR: tschaghignadas
  • enqualtgigns / singuls
  • taschantos / taschantar = SR: far quescher
  • balbagem / VL: crabottöz
  • pivslegia / pivslar = SR: pipegiar, VL: tschüblajar
  • batterlescha / batterlar = SR: tschintscherlar, VL: bagliaffar
  • sbarbgliotta / sbarbgliottar = SR: sburbigliar, VL: crabottar
  • schinigia / ambarasso
  • sdoms / SR: tschaduns, VL: sduns
  • survigilescha / survigilar = VL: survagliar
  • fò ‘na tscheira / far ena tscheira = SR: far gresch, VL: far üna tschera trida
  • survantscheglias / VL: survaschellas
  • bratgs / VL: sbrais
  • tgetganegna / tottanegna, anetgamaintg
  • prousa / benign, mievel
  • croc / SR: crutsch, VL: crötsch
  • carsinescha / carsinar, carezzar
  • baitan / discorran

 

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Pexels.com

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per Vus:


Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin, Juliette e Larissa s’antoppan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed on adegna da rachintar ensatge. I dat discussiuns profondas davart igls studis ed igl mond – pero betg sainza bavrondas allegrontas ed enqualtgi tgutgareias.

 

Igls treis giuvenils èn sa sfundros ventirevels e cuntaints aint igls canapes loms digl Belvédère. Igl era puspe ouras per treis tschigulattas tgodas tgi laschan amblidar la plievgia d’oravant. “E, scu vogl cun las provas?”, dumonda Larissa marvegliousa. “Trè biè!”, excloma Curdin tgi porta en snuz dalla tschigulatta. “Tunga tia vousch schi bagn scu ties franzos?”, zaccogna Larissa. El amprova da s’andrizzar, ma perda igl cumbat cunter igl canape. Juliette igl defenda surriend: “El ha ina fitg bella vusch.” – “Merci, ma scheri!” Curdin fò viva anvers ella. Larissa varda en zichel perplexa.

“Igl sulet tg’ia tgapesch betg, è tg’igl dirigent raschunga tott’urela, ensatge d’ena Rebecca...”, rachinta Curdin. Juliette rapla igl front. “Tge manegias ti? Nus n’avain nagina Rebecca en il chor!” – “Ea, chegl è gio curious. Ma dantant tgi giagn. Tras la partitura e currigiagn igls noss tungs dei el: attònsiò, la è Rebecca!” En mument ègl quiet. Tottanegna antscheva Juliette a reir da tala maniera, tgi la sia tschigulatta sa patta tot privlous cunter igl our digl cuppegn.

“Ti manegias ré bécarre!!” Larissa e Curdin la tgapeschan strousch durant igl sies riem. “Re-be-car? E tge diavel è chegl?” – “Ré è il tun ré... E bécarre è quel segn che restituescha ils segns, sco il bémol ed il... ehm... dièse.” Curdin varda sen Larissa. “Ast te en’ideia, da tge tg’ella baita?” Er Larissa ò en grond segn da dumondas sen fatscha. “Spetgai...”, murmura Juliette e peglia nonavant en bloc ed en risplei or digl sies lascher. Ella malegia tschintg lengias ed ena clav da violina. Sot l’amprema lengia malegia ella ena nota


“Quai è gea ré”, antscheva ella, ma Curdin l’interrompa: “Na, chegl è en d, tant sa er ia!” Juliette rapla igl front. “Na, quai è in ré, mes char!” Ella agiunta ulteriouras notas suraint. “Ré, mi, fa, sol, la, ti, do!”, commentesch’la. Curdin scassa la testa. “Chegl è ena scala! E chella so antschever tar mintga tung. Chels tungs tgi te ast malagea sa nomnan d, e, f, g, a...” Juliette igl varda sainza tgapientscha. “Te veist or gnocca schi te vardas uscheia”, remartga Curdin. Larissa teira se ena survantscheglia.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Shop online!
    Shop online!
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81


“Dumandagn vichipedia”, propona Curdin e peglia nonavant sies telefonign. “Hm, tge duessa dar aint? Pruagn ene cun do re mi... Oh, Solmisation! Tge pledung...” En mument ègl quiet, anfignen tg’el cloma: “Aha, ossa terla: In der relativen Solmisation blablabla stehen die Tonsilben do re mi fa so la ti do für jegliche Durtonleiter! Cò ast!” Larissa sa storscha tar el e varda sur la sia spatla. “Ma varda, sotaint stat ensatge d’ena solmisaziun absoluta...” Curdin ligia anavant cun en’igleida seriousa. Alloura petga’l la sia testa. “Na! Oss betg dei tg’igls Franzos nomnan igls tungs oter tgi nous!” El metta teatralicamaintg sies natel sen meisa. “Ia sort digl chor!!”

“Ma tge ègl oss cun rebecar?”, dumonda Larissa igl ignorond. Juliette surrei e malegia davant igl ré igl segn ♭. “Quai è gea in bémol” – “Oss betg fò anc eneda en battibogl, chegl è simplamaintg en b!!”, sa lamainta Curdin tot despero. “Pervia da mai... E quai...” Ella malegia en segn da schliaziun    e screiva dasperas bécarre. “È in b carre, quai vesa gea ora sco in b cun chantuns, u betg?” Larissa è incantada: “Chegl è gio genial!” Curdin peglia igl sboz da Juliette e varda tot precis. “Rebecca am ò plaschia migler...”, broncla’l. Oss so Larissa betg sa retigneir ple. “Ma te ast gio tia Giulietta!” Curdin varda stupia. Juliette surrei ambarassada. Damai tgi nign risca da deir ensatge, fora Larissa anavant: “D’ena scala da re anfignen do – quanta raschung vaia?” Cò varda’l da furbaz.

“C scu Curdin!”

Vocabulari:

  • puspe/ VL: darcheu
  • d’oravant / SR: giuado, VL: dadourvart
  • zaccogna / zaccagner, SR: ziclar
  • en zichel / SR: in tec, VL: ün pa
  • tgapesch / tgapeir, VL: incleger
  • betg / SR: ... buc, VL: nun ...
  • raschunga / raschunar, VL: discuorrer
  • tott’urela / SR: l’entir’uriala, VL: tuotta pezza
  • giagn / SR: mein
  • antscheva / anschever, VL: cumanzar
  • cuppegn / SR: scadiola, VL: tazza
  • strousch / VL: apaina
  • baita / SR: tschontscha, VL: discuorra
  • gnocca / SR: carina, VL: charina
  • ene / (oralmaintg) eneda, SR: inaga, VL: üna jada
  • anfignen / SR: tochen, VL: infin
  • u betg / SR: neve, VL: navaira
  • nign / SR: negin, VL: ingün

 

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per Vus:


Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin,  Juliette e Larissa s’antopan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed on adegna da rachintar ensatge. I dat discussiuns profondas davart igls studis ed igl mond – pero betg sainza bavrondas allegrontas ed enqualtgi tgutgareias.


Igl suglegl d’aton targleischa tras en vel giu sen la terrassa digl Belvédère. Curdin, Juliette e Larissa èn s’anzuglias an lour giaccas tgodas e gioldan finalmaintg puspe la taimpra studentica siva las lungas vacanzas da stad. “Tge patgific ...”, suspeira Curdin tgi ò mess an crousch la sia bratscha davos la sia tutona. “E, Giulietta, ast amprandia ensatge da gl’onn passo?” Juliette surrei. “Gea, l ’emprim’emna ston ils students be ir a café e betg a l’uni.” – “Mancumal!”, conferma Curdin. Larissa sfrigna. “E noss Curdin tgapescha finalmaintg rumantsch grischun cun tot igls sies ameis fallos. U be?” Curdin sa storscha cun en’igleida ravidonta vers Larissa. “E tge ast TE amprandia?” Larissa stebgia. “Tg’ia va gugent cracligns!”

Juliette varda pitgiv segl sies magiol da biera e circumdescha cugl det-mussader igl our. “Igl è incredibel che nus ans enconuschain gia in onn. Il temp è passà uschè spert!” – “Dei navot! Nous nign vigls! Ast gio via chels snösis digl amprem onn?”, dumonda Curdin e sa drezza pi sedretg. “Snösis?”, dumonda Juliette stupeida. “Chel pled dastgas gist puspe amblidar”, manegia Larissa e varda sen Curdin. “Te ist tez betg bler pi madeir tgi els - te ast er pir stibgia treis onns.” – “Ah gea, lura has ussa il bachelor?”, sa legra Juliette. Avant tgi Curdin so dar rasposta, igl petga Larissa sen la spatla. “Scu tgi canosch el, na.” Curdin dolza igl grogn. “Ia va pero fatg en grond zap anavant durant las vacanzas! Per la lavour am mantga angal ple la conclusiun! E chella è gio pronta”, el mossa segl sies front, “aint cò.” – “Gratulaziun. Ia schess gugent tgi te duessas am dar la tia lavour per liger, ma ia va gio ampurmess mengia bleras gedas da liger otras lavours e mai tignia aint”, conceda Larissa. Curdin teira las spatlas. “Schon bung. Ia va er nign gost da liger digl ties bilinguissem.”

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45


Avant tg’igl discurs sa mova sen tarragn privlous, meida Juliette igl tema: “Tge faschais vus insumma quest semester sper l’uni? Faschais insatge da la purschida da sport?” Larissa dei casche. “Ea! Ia vign a dar a volleyball!” – “Balla da volley ò chegl nom, madam purista”, baita Curdin tranteraint. “Ed ia vign aint igl craf... ainten la...” Larissa surrei triumfontamaintg. “Stanza da fitness ò chegl nom.” – “E te?”, dumonda Curdin Juliette. “Jau na sai betg. Jau prefèr da far sport suletta. Sun uschiglio betg uschè buna...” – “Ma Giulietta! Te e ties corp...!”

“Tge vot far schiglio?”, interrompa Larissa. “Primavaira passada hai jau tadlà in chor indigen da Friburg. Ed els tunavan immens bain. Tut fin e cun ina tempra simpatica. Jau ponderesch... sche jau vuless era ma participar...” – “Cantas te alloura?”, dumonda Curdin stupia. Juliette mossa sies mez surreir. “Jau hai chantà en in chor d’uffants ed in temp era en il chor da students da l’uni. Ma insaco tschertg jau insatge auter.” – “Alloura fò! Chegl tunga propi bagn”, cloma Larissa tg’è dalunga fi e flomma. Juliette dei targinond: “Gea, ma jau less betg ir suletta. Jau n’enconusch nagin dal chor...” Curdin varda sceptic. “Cunaschez betg egn e mintgign ainten chel pitschnign cantung?”

“Dai adatg tge che ti dias. Fribourg ha dapli abitants ch’il Grischun”, sfrigna Juliette. La bucca da Curdin resta mez averta. El è ansomma betg diso talas cuntraattatgas da Juliette. Larissa igl fitgescha. “TE pudessas eir a cantar cun ella! Ast betg canto aint igl chor dall’Academia?” Curdin vot replitgier ensatge, ma Juliette tgappa gio igl fi da Larissa: “Oh gea, quai fiss magnifique! Ed umens pon ils chors adina duvrar!” Curdin fò en’expressiun perplexa. “Ehm...” – “Ea, Curdin, chegl fiss per franc cool! Alloura vignst finalmaintg ene tranter indigens!”, raschunga Larissa an en fort. “Baitan chels franzos!?”, dumonda Curdin consternia.

“Cler! Ma jau gid lura a tai. Ti vegns in-dus ad emprender!”, replitgescha Juliette cun îgls sbrinzlonts. “Ea, Curdin, dei ea!”, cantigna Larissa. “Oss angal plang. Cura èn las provas?” La vousch da Curdin resta sceptica. “Dumengia saira”, rasponda Juliette. “TGE? Dumengia seira??? Alloura vessa da neir giu aposta pi bod digl Surmeir? Ischas narras?!”, s’agitescha Curdin. “En po cultura fò bagn a tè. T’imaginescha tge belas canzungs tg’els cantan...!”, amprova Larissa d’igl persvader. “Ah ea? Per exaimpel?” – “Chant en mon choeur...”, dei Juliette cun en’igleida simgionta.

“Tge? Chels baitan betg angal franzos, els cantan er franzos?” – “Dà ina giada tes telefon!”, manegia Juliette cun en tung tot persvadia. Planget tippescha Curdin la sia cefra-clav aint igl sies telefonign ed igl tanscha a Juliette, sainza lascher ella or digls îgls. Siva ena curta retschertga mossa Juliette ad el en film da youtube. “Taidla ina giada!” Ena canzung graziousa resunga digl telefonign. Vouschs fegnas cantan ena melodia simpla, ma cordiala. “Cò ins tgapescha gio navot!”, broncla Curdin. “Ia port ad els eneda ena dretga canzung!” L’igleida da Juliette arda. “Lura vegns!?” Per chell’igleida canoscha Curdin ena suletta rasposta.

Vocabulari:

  • s’anzuglias / VL: as plajà
  • gioldan / SR: gaudan
  • passo / SR: vargau
  • be / SR: mo, SM: angal
  • betg / SR: ... buc, VL: na ...
  • Mancumal! / precis uscheia!
  • U be / (oralmaintg) SR: neve?, VL: navaira?
  • ravidonta / provotgonta
  • navot / SR: nuot, VL: nöglia
  • grogn / SR: baditschun, VL: mintun
  • angal / SR: mo, VL: be
  • nign / SR: negin, VL: ingün
  • dei casche / VL: disch da schi
  • vign / SR: jeu mon
  • baita / SR: tschontscha, VL: discuorra
  • tranteraint / SR: denteren
  • dalunga / immediat
  • ene / (oralmaintg) en’eda, SR: inaga, VL: üna jada

 

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per Vus:


Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin,  Juliette e Larissa s’antopan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed on adegna da rachintar ensatge. I dat discussiuns profondas davart igls studis ed igl mond – pero betg sainza bavrondas allegrontas ed enqualtgi tgutgareias.

“Ma hallo Juliette!”, givla Larissa e l’ambratscha, schi spert tg’ella è zappada or digl auto. Ella mossa en reir lartg e las sias vestas èn cotschnas dall’agitaziun. Er Curdin sorta digl auto e zappa ve tar Larissa per la salidar. Cun en grond gest moss’la sen la tigia da lenn davos ella. “Seias bagnnias ainten la mia hetta!” Curdin sfrigna: “La tia hetta?” Larissa mossa segl VW. “Ed a tgi totga chel auto?”, zacchign’la anavos. La tigia schea sen en mot cun ena stupenta vista sen la val. Sen la pitschna terrassa arda gio igl fi per la grillada e treis giuvenils tschaintan ve dalla meisa da lenn. “Scu cattez? Ò prest schi ena bela vista scu’gl Belvédère, ni?”, dumonda Larissa scu sen guglias. “Igl è magnifique”, catta Juliette surriend. “Che paradiso...”, murmura Curdin contemplond la bela val Surses.

“Ist neida se bagn da Friburg?” Juliette dat digl tgea. “Flot che jau hai pudì vegnir cun tai davent da Casti, Curdin. Grazia fitg.” – “Da navot”, sbarbgliotta’l curtamaintg. Davent tgi Andi ò menziuno tgi la sia relaziun cun Davide seia an ena fasa delicata, so’l betg, scu tg’el duess sa depurtar anvers ella. Aint igl auto onigl bagn ruschano da chegl e da tschegl, ma naturalmaintg ò’l betg risco da dumandar ad ella tge tgi marscha igl mument. El peglia igls laschers or digl auto digls sies genitours ed igl sera cun la clav. Cun la bagascha sen givi suondigl a Larissa sen terrassa. “Dastga preschentar: Chegl è Juliette da Friburg, e Curdin cunaschez gio.” Las dus giovnas ed igl gioven igls saleidan. Larissa igls mossa la hetta ed els posan lour laschers ainten la stanza cun las madratschas. Sessour sa tschaintigl sper igls oters sen terrassa e gioldan igl suglegl dalla seira. Larissa procura tgi tots on ensatge da bever e cloma: “Sen las nossas vacanzas! Uu bel tgi ischas rivos!”

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun


Els fon viva e baterleschan en mument ansemen. La giovna tgi tschainta da mang sanester da Juliette la dumonda: “E, plaigl se cò an Surmecr?” – “Bain, igl è grondius si qua.” La giovna dei: “Ia sung per cass Tiziana.” – “Fa plaschair. Tge fas ti uschia?” – “Ia lavur an furnareia. Perchegl vaia er dad ecr oz ad ouras.” – “Tge stos far?”, dumonda Juliette perplexa. Curdin tgi tschainta da mang dretg da Juliette sa storscha anavant per la vurdar surriend an fatscha. “Ella ò dad eir ad ouras. Sast, ella è ena dretga Sursettra e baita da chegl decr.”

“DeCR?”

“Uscheia deir, ferm...”, daclera Curdin. “Ah, dir? E pertge na discurras ti betg uschia?” – “Perchegl tg’el raschunga da chegl lommet da Casti”, rasponda Tiziana per Curdin. “Digl reminent igl pi bel dialect digl Surmeir. Chel è er igl pi manevel agl lungatg da scritgira surmiran!”, excloma Curdin. “Chel tgi exista bagnspert betg ple, perveia digl rumantsch grischun”, igl tainta Tiziana. “Perchegl sunga er cunter chel rumantsch grischun da...!” Juliette igl interrompa: “Ma jau chat quai bler pli simpel, che vus avais introducì il rumantsch grischun almain sco lingua da scrittira. Igl auter è gea in caos cun quels dialects ed idioms...” – “Ea per tè ègl simpel deir, damai tgi te ast pir amprandia igl lungatg gl’onn passo”, antscheva Curdin. “Ma per nocs vogl per grondas emoztgungs!!”, cuntinuescha Tiziana. “Ossa, ossa!”, fò Larissa tgi porta notiers cuppas cun differentas salatas. “Vous vez da vaseir tot er dalla vart practica...” – “E vez oss da magler e taschecr!”, cloma igl gioven tgi vign no cun las ampremas liongias. “Chegl è gio da nar, schi spert tg’ins tschainta cun en pêr students ve da meisa dattigl discussiuns nundetgas...”, commentescha l’otra giovna sfrignend.

Igls giovens meidan bagnspert lour raschienis an temas pi locs e gioldan la buna tschagna muntagnarda. Er cura tg’igl suglegl è gio dadei darandia restigl mievel oravant. Curdin giolda la cumpagneia da Juliette e da l’observar da taimp an taimp. Ella ò en’expressiun tot calma e beligna. Cura tgi Tiziana peglia cumgea dalla cumpagneia e tgi Larissa è profundada an en discurs cugls oters giovens, peglia Curdin anc en fons got dalla sia biera e risca finalmaintg da dumandar Juliette fitg da bass: “E... Scu ast te cugl ties... amei?” Igl pled flup igl para ossa mengia salop. La fatscha da Juliette davainta tot eira. Ella gioia en mument cun la servietta davant ella e tradescha alla finala: “Nus n’essan betg pli ensemen...” Er schi ena vousch ainten Curdin sa legra da chella nova, resta’l commuento dalla sia igleida. Ella para betg anc d’aveir maguno la separaziun. “Chegl am displai”, scutigna’l ed igls pleds sa saintan sincers. Juliette dat digl tgea ed ad ella gartegigl da surreir. “Quai fa immens bain a mai da vegnir si qua ed emblidar per in mument l’entir’istorgia.” – “Glez creia”, replitgescha Curdin e so, tgi tanscha per oz cun las dumondas.

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per Vus:


Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin,  Juliette e Larissa s’antopan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed on adegna da rachintar ensatge. I dat discussiuns profondas davart igls studis ed igl mond – pero betg sainza bavrondas allegrontas ed enqualtgi tgutgareias.

Curdin è excepziunalmaintg ena mes’oura avant aint igl Belvédère. El ò betg pudia varteir ple las sias atgnas quatter pareis aint igl bloc treid sainza balcungs, dantant tg’igl suglegl ò targlischia schi cuntaint sur igl martgea Friburg. Cò sen terrassa fon igls radis bagn ad el, ma promovan betg propi la sia concentraziun per amprender. Els igl fon talmaintg dormulent, tg’el rabeglia simplamaintg betg an testa igl model psicofisiologic da Morin. Curdin sa dumonda, schi ena terapia da suglegl fiss betg ena schliaziun per chels pover schanis cun disturbis insomnics...

El scassa la testa ed amprova da sa focussar puspe segl Teufelskreismodell der Insomnie. Teufelskreis... Cres diabolic? Curdin peglia nonavant igl sies telefonign. El stò reir dad ot. Igl Pledari Grond propona tschertgel vizious. Chegl è gio en viz...

“Ueila Curdin!”, igl steira ena vousch ancunaschainta or digls partratgs. El varda se e vei Andi tgi targleischa scu en maranghin. “Ma tgau Andi! Va tè anc mai via cò aint igl Belvédère...”, igl saleida Curdin e fò en totgamang cun el. “Ea, sung sto cò cun en pêr collegas a bever ensatge. Ma chels von gio puspe a tga per amprender. Igl è da nar durant chel taimp avant igls examens!” Andi sa tschainta visavi da Curdin e la sia igleida stat pandeida segl sies telefonign. “Ia vei te vignst betg gist anavant cun amprender...”, sfrigna’l. Spert dosta Curdin sies telefonign. “Ah tge! Va angal stuia liger siva ensatge.” El dosta er igls sies figls da psicologia. Oss tgi Andi è cò so’l amblidar d’amprender anfignen tgi las otras vignan. “Te ast betg examens?” Igl reir dad Andi è bler mengia lartg per chel taimp da horror. “Na, va angal da screiver en pêr lavours anfignen fegn zarcladour. Chellas saia parteir aint mez.” – “Schöcheler...”, broncla Curdin.

“Peglias er ena biera?”, dumonda Andi dantant tg’el fò en segn alla serviainta. “Na, oz betg. Ed ia spetg unu, eeh soviso anc Larissa e Juliette. Chellas vignan an diesch minutas.” – “Ah, las tias fluppignas? Az antupez anc adegna mintg’emda?”, dumonda Andi interesso. “Ple u manc...”, manegia Curdin. El varda tot schalous cura tgi la serviainta porta ena bela biera stgimonta agl sies collega. “Viva! Segls ties examens!”, cloma Andi e beva dus gronds gots. “Ah, tge buntad...”, suspeira’l. Cò sa sbassa’l anavant e dumonda: “Te, chella Juliette, è chella anc adegna ansemen cugl Franzos?”

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Shop online!
    Shop online!
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch


Curdin è perplex da chella dumonda. “Davide? Ea, tant scu tg’ia sa, bagn. Pertge?” Andi manegia: “Ia va angal via lezza eneda cun chel tip an sorteida, ed ella vaseva betg gist or cuntainta. Ia crei, tg’ella è alla finala schizont eida a tga suletta...” Curdin è tot stupia. “Propi? Cura è chegl sto?” – “Ma... Gievgia avant dus emdas...” Curdin stebgia. Chegl è stada la gievgia avant tgi èn rastos cò la fegn d’emda ed on maglea cracligns... È’la perchegl stada schi curiousa lez de? “Basta... Forsa dovr’la er angal ple ensatgi tgi persvada ella da far fitto cun l’oter.” A Curdin plai ansomma betg chel tung. Vot Andi ampruar da surmanar ella...?! “Ella è schon ena dètga giatta, cattast betg?” – “An mintga cass”, dei Curdin sfurzadamaintg. “Faschessigl or a tè ensatge sch’ia restess er anc cò cura tgi las tias fluppignas vignan?” Oh, ea. Scu vign el angal puspe liber el? El è bagn en flot, ma igls antops cun Larissa e Juliette totgan a Curdin.

“Ma hallo ansemen!” La vousch cuntainta da Larissa resunga sur la terrassa. Mengia tard. Curdin schema sainza tung. “Andrin, tè vaia gio dadei betg ple via! Scu ast?” – “Tiptop, sa betg reclamar. E te?”, dumonda Andi. Larissa sa tschainta sper Curdin e manegia: “Er pulit. Ma ast via igl sms da Juliette? Ella so tuttegna betg neir oz...” Curdin è igl madem mument desillusiuno e surlivgia. El amprova da decifrar l’expressiun dad Andi, ma lez beva angal fitto la sia biera an en sitg e catta: “So, ia lasch vusoters... Fasche pulit.” – “Te er!”, dei Larissa surriend. Curdin dei curtamaintg: “Tgau!” Andi metta en tschincung ed ensatge sen meisa e s’allontanescha.

“Donn tgi Juliette so betg neir, ni?”, manegia Larissa. Curdin dat digl tgea. “Cattast betg, tg’ella è igl davos taimp ensacu... ah scu duessa deir...?” Larissa amprova da cattar igls dretgs pleds. “Ah, simplamaintg otra.” Alloura ò er Larissa s’accurschia ensatge... Ma Curdin pò igl mument betg rachintar chegl tg’el è nia a saveir dad Andi. Perchegl dei el angal: “Forsa ègl perveia digl taimp d’examens. Cò èn tots oter tgi schiglio...” – “Ea, dei navot!”, suspeira Larissa. Cò surrei’la: “Pigliagn egn da chels bungs sirups, chels dattan forza pigl sprint final!” Curdin painsa puspe agls figls aint igl sies lascher. El ò igls davos deis igl sentimaint, tg’el fò igl sies sprint aint igl cres... “U betg?” – “Bagn bagn, forsa am geida igl sirup or digl tschertgel vizious...” Larissa varda sainza tgapientscha “Tge tschertgel?” Ha, oss ò’l musso eneda alla linguista. Ma i fò betg tant spass sainza la Giulietta.

Pertge ò’la betg rachinto ensatge ad el?

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg

Suonda LATABLA!



Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin,  Juliette e Larissa s’antopan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed on adegna da rachintar ensatge. I dat discussiuns profondas davart igls studis ed igl mond – pero betg sainza bavrondas allegrontas ed enqualtgi tgutgareias.

Curdin, Juliette e Larissa tschaintan puspe eneda sen la terassa digl Belvédère. Curdin ò monto igls sies spievels da suglegl e posa cumadevlamaintg igl sies bratsch sen la soptga dasperas. Larissa e Juliette tschaintan visavi e stattan mal tg’ellas on amblido lour igliers. Tuttegna giolda Larissa la bela vista suglialeiva, dantant tgi Juliette para d’esser en po absainta.

“Ah, tge belezza d’en de!”, suspeira Curdin cuntaint. “Ma bagn spezial da rastar cò eneda la fegn d’emda...” Larissa catta: “Aint igl Grischun mantgantainsa chest’eda navot. Scu para ègl treid’ora.” Curdin sa drezza se immediat. “Ha! Oss ègl taimp da dar botta per stetga! Ia tarmet gist fotis agls genitours...” Curdin peglia nonavant igl sies telefonign. “Ni no cò aint igl suglegl.” Ellas stattan a garnogl sper Curdin ed el stenda igl sies bratsch schi gliunsch scu tg’el pò. “Caschiiiiel!” Juliette stò reir. “Perfetg!” – “Pertge dis ti chaschiel?” Larissa antscheva: “Ansasez schainsa...” – “Per far reir Giulietta, tg’è oz schi quieta”, l’interrompa Curdin. Larissa struba igls îgls: “Lascha star las tias remas.” Ellas sa tschaintan puspe cugl dies cunter igl suglegl. “Ma el ò raschung, te ist propa quieta oz. Ègl ensatge?” Juliette dei perplexa: “Na, na. Tut en urden.” Curdin crei da santeir ainten la sia vousch tg’ella è betg digl tot sincera. Larissa cuntinuescha: “Alloura rachinta ensatge!” Juliette stebgia en mument. “Ah, jau hai emprendì in nov pled rumantsch...” Larissa targleischa gio. “Ah ea? Tgenegn?” – “Craclin!” Silenzi.

Curdin e Larissa vardan l’egn se per l’oter. “Tge è chegl?” Juliette è stupeida. “Na savais betg? Quai è in bretzel”, dei’la alla franzosa. Curdin e Larissa fon îgls gronds. “Propi? Chegl stòia gist verifitgier...”, cloma Curdin e peglia igl sies telefonign ainta mang. Per en’eda ò Larissa marveglias dallas sias retschertgas. “Ha, daveiras! Craclign! Tge gnoc. Ma...” El sa mova ainten la reit virtuala. “Mianc igls Franzos, Engles e Taliangs on en agen pled! Tots deian Bretzel!” Larissa surrei dad en’ureglia a l’otra. “Ed igls Ollandes?” – “Pertge diavel vot ossa saveir ollandes?” – “Te sast tg’ia va paraints ollandes. E chels on magari anc leghers pleds.” Curdin murmura: “Betg angal magari...” El seleclichescha igl nederlands. Cò varda’l sursto. “Hei, chels on en pled sumigliaint scu nous: krakeling! Tge divertent!

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51


Els on franc sa laschea inspirar da nous Rumantschs!” Larissa rei: “Ma glez creia pitost betg... I tunga pero scu en Krake... En bretzel ò fors schon paralellas tar en octopus cun chels bratschs.” Curdin dei casche: “Ed aint igl vocabulari surmiran dattigl schizont ena tala versiun: bratschadel...” – “Guarda ina giada en il vocabulari sursilvan”, propona Juliette. Curdin varda sainza tgapientscha. “Pertge vessa da vurdar aint igl vocabulari sursilvan!?” Cò vign andamaint ad el ensatge ed el sa drezza vers Larissa. “Scu vogl ansomma alla Medelina?” Larissa rasponda planget: “Pulit.......” Ella igl dat e en’igleida tgi dei tot. “Sas, en il vocabulari sursilvan inditgeschan els era la derivanza d’in pled”, declera Juliette. “Aha. Alloura vurdainsa eneda... C-r-a-c-l-i-g-n... 0 resultats.” – “Ti stos dar en cracLIN, betg cracliGN”, intunescha Juliette. “A tè faschess en studi da rumantsch er eneda bagn...”, catta Larissa. Curdin l’ignorescha ed amprova anc eneda. El varda desillusiuno. “Craclin. Neol., nach frz. craquelin....

Mann, igls Sursilvans ruignan tot! Ossa vainsa bagn betg surpiglia chegl digls Franzos!” El varda spert sen Juliette: “Navot cunter tè, Giulietta.” Juliette rapla igl front. “Jau na sun er betg ina Franzosa!” Oss è Curdin perplex. El la vei per l’amprema geda indigneida. Perchegl tg’el so en mument betg tge deir, sa derasa en silenzi malampernevel.

Larissa amprova da spindrar la situaziun: “Chegl è bagn interessant scu tg’igl ò do chel contact linguistic tranter igl franzos, ollandes e rumantsch. Ed igls Franzos paran mianc da duvrar chel pled per bretzel, schiglio vessigl bagn inditgia chegl ansant.” Igls oters dus restan pero quiets. Juliette è irritada perveia da Curdin e Curdin è irrito perchegl tgi Juliette è irritada. Larissa beva fitto la sia Gazosa. “Ni, ia sa noua tgi giagn oss.” – “Noua?”, dumonda Curdin. “Tigl Rètg digls Cracligns!” Cò stonigl reir. “Ma a Friburg dattigl creia nign Rètg da Cracligns...” – “Alloura giainsa a Berna! Ni, igl è fegn d’emda e chel bel pled vainsa da festivar.” Curdin e Juliette targignan betg ple e treis quart d’ouras pi tard è igl mond puspe an urden. Igls treis students poseschan sen la plazza federala cun treis differents cracligns ainta mang. Curdin stenda igl bratsch cugl telefonign e cloma: “Cracliiiiiign!”

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg

Suonda LATABLA!



Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin, Juliette e Larissa s’antopan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg ed on adegna da rachintar ensatge. I dat discussiuns profondas davart igls studis ed igl mond – pero betg sainza bavrondas allegrontas ed enqualtgi tgutgareias.

Da buna luna vo Curdin ve tar la meisa, noua tgi Larissa e Juliette spetgan. “Hallo vusotras! Tge flot tgi ans antupagn anc durant las vacanzas a Friburg!” Juliette igl saleida cun en’igleida allegra. Ma Larissa struba igls îgls. “Pff… vacanzas… Chel taimp oss ò da far sober navot cun vacanzas.” Curdin è stupia digl sies tung freid. “Oje, tge ègl cun nossa Larissa?” Ella grogna: “Bilinguissem, chegl ègl.” Curdin varda venavant sainza tgapientscha. Juliette igl scutigna ainten l’ureglia: “Ella ha gist oz dà giu la sia lavur da seminari…” Immediat vign Curdin alert. “Ah ea, te ast gio scretg ena lavour durant las vacanzas!” – “Chegl eran nignas vacanzas!”, repeta Larissa energicamaintg. “E, tge è la tia conclusiun?” – “Tgi bilinguissem è en tema per scappar…” – “Stat scretg ainten la lavour…!?”

Larissa ignorescha la davosa remartga. “Igl è en camp plagn minas… Mintg’eda tgi te creist te vegias catto ena teoria interessanta, schloppa ena bomba…” Curdin teira se las survantscheglias. “Tunga tensiunont…” Larissa antscheva a baitar an en cuntign: “I dat schi blers meinis scu tgi dat perscrutaders, cura tg’ins so numnar ena persuna bilinga! Davent da cura baitast tge lungatg cun tgi noua quant dei cun tge motivaziun e cun tge motivaziun baita tge persuna cun tè tge lungatg cura noua quant dei…!” Curdin interrompa: “Oss angal tot quiet, tgera bilinguista! Basta tgi nous Rumantschs ischan bilings. Pustagn ena gervosa, faschagn viva sen la tia lavour e midagn tema!” Larissa suspeira e murmura ensatge per sasezza.

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Shop online!
    Shop online!
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81


Er cura tgi las gervosas èn sarveidas e tg’igls treis students on fatg viva, fò Larissa venavant ena tscheira. Juliette amprova da distrer ella: “Larissa, lascha liber la lavur. Ti sas midar uschè u uschia nagut pli…” Curdin excloma: “Ui, tge tgi savagn pero midar èn las tias expressiuns. Uschè u uschia. Chegl fò gio mal allas ureglias.” Tar chella remartga sa sainta er Larissa pertutgeida. “Uscheia ni uscheia è tot correct. Er ia dovr chell’expressiun…” – “Er angal perchegl tgi te stebgias rumantsch. Tot igls oters deian soviso. Treis silbas. Fitg simpel.” – “Ma tudestga… E pertge duess igl lungatg esser simpel?” – “Pigls giuvenils stò’l esser simpel. Els vottan scursaneir. Esser cools. Esser bilings!” – “Ast betg eneda pretendia, tgi te seias en purist?” Per chegl catta Curdin betg schi spert ena rasposta.

Juliette dumonda malsieira: “Datti lura in’autra expressiun per uschè u uschia?” Curdin peglia nonavant igl sies telefonign e derva igl pledari grond. “Ansasez inditgescha igl vocabulari surmiran tuttegna u an totta cass scu translaziun per sowieso. Uscheia ni uscheia exista uscheia ni uscheia betg.” Larissa rapla igl front. “Pero tuttegna è per me betg igl madem scu sowieso. Ia sa deir ‘er sch’igl è freid e brainta, vigna tuttegna a spass’. Ma chegl è ensatge oter tgi ‘sch’igl è oss bel’ora u treid’ora, ia vign uscheia ni uscheia a spass’…” – “E tge ègl cun an totta cass?” Larissa teira las spatlas. “Chegl è an totta cass la translaziun da in jedem Fall, e betg da sowieso.” – “Pero vottigl betg deir igl madem?” Larissa perda la pazienztga e dat da s’accorscher, tg’ella ò avonda dalla discussiun: “Na, an nign cass!” Sessour ègl per en mument quiet ed igls students bevan dalla biera.

“UNU!”, cloma Curdin dad en mument an l’oter. “Tge?”, fò Juliette. Curdin fò ena tscheira, scu sch’el vess fatg l’invenziun digl tschentaner. “Nous savagn simplamaintg scursaneir uscheia ni uscheia an UNU!” Larissa scassa la testa. “Graztga a tè davainta igl rumantsch tot ridicul. E tge schliaziun ast pigl rumantsch grischun? UUU?” – “Igl rumantsch grischun am è schi lung scu lartg. E schi lez u betg, ia vign unu a duvrar la mia nov’ideia!” Cò so Larissa betg supprimer en surreir. Schi tot las discussiuns linguisticas fissan schi simplas, vess’la igl davos meis veiramaintg gia vacanzas.

Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg

Suonda LATABLA!



Da Dominique Dosch - Igls treis students Curdin, Juliette e Larissa s’antoppan regularmaintg aint igl Café Belvédère a Friburg. Oz survignigl viseta da dus Sursilvans ed ena Valladra – ena constellaziun tgi sveglia grondas discussiuns.

C
urdin aintra aint igl Belvédère e s’avischigna cun zaps speditivs alla meisa da Juliette. “Tgau Giulietta. Ast via igl whatsapp da Larissa?” Surriend igl saleid’la e scassa la testa. “Te creist betg: Ella porta oz l’antiera banda da students rumantschs. Vot deir treis dels…” El teira or la sia giacca d’anviern grossa e la posa sur la soptga. “Ah gea? Quai vegn per franc interessant.” Curdin sa tschainta cun en suspeir spusso. “Ma te ast schinavant pulit?” – “Insaco vai adina. Hai da leger bler. E ti?” – “Mancumal, igl è adegna en po en schonglem cun la ‘lectura obligatorica’… Igl taimp liber è numnadamaintg er obligatoric!” Juliette rei. “Geabain. Sco ils noss inscunters en il Belvédère.”

Curt sessour fò Juliette en senn vers l’antrada. Curdin varda sur la spatla e vei Larissa tgi zappa cun en reir lartg vers lour meisa, suandada da dus giovnas ed en gioven. “Igl act multilinguistic pò antschever…”, sbarbgliotta Curdin.

Larissa: “Hallo ansemen! Dastga beneventar: Belinda, Aurelia e Roman.”
Els dattan curtaschevlamaintg igl mang a l’egn l’oter.
Curdin: “Tgau. Curdin.”
Juliette: “Jau sun Juliette. Fa plaschair.”
Roman: “Gie, bi che nus astgein prender part da vossa runda”
Belinda: “Avant co cha’l spass culs examens cumainza, nun?”

Larissa peglia notiers la carta da bavrondas. “Tge lez bever?”
Aurelia: “Jeu sai betg. Tgè beibas schaglioc adina?”
Roman: “In pier fuss buca mal…”
Curdin: “Cò so gidar la nossa Giulietta. Ella canoscha las bieras indigenas.”
Belinda: “Ah schont? Est tü da quia?”

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch


Juliette dovra en mument, anfignen tg’ella è suandada a tot igls sagls tranter igls idioms.
“Gea. Jau sun creschida si en ina vischnanca friburgaisa.”
Aurelia: “Ad uss as ampriu ramontsch? Tgè flot…”
Roman: “E lu, tgei pier recumandasses?”
Juliette: “Dependa tge gust che ti as.”
Roman tschigna. “Jeu selaschel surprender da tei…”

Curdin observa cun en’igleida sceptica igl raschieni tranter Roman e Giulietta. Flirteschan els? Dantant cloma Juliette la serviainta e posta seis bieras.

Belinda: “E, vaivat fingià organisà tuot ils regals da Nadal?”
Larissa: “Betg am metta gio sot squitsch perveia digls schintgetgs!”
Belinda: “Ma tü sast, quista jada vaina Nadal fingià in sonda e quasi ingün temp plü davo ils ultims examens”
Aurelia: “Ah quei va schon! Jeu fetsch simplamein aun venderdis in per mams par tuts.”
Curdin: “Tge fast?”
Aurelia: “Mams!”
Roman: “Saveis, Aurelia vegn da Medel e manegia atgnamein tustgets!”

Igls oters vardan venavant sainza tgapientscha.
“Saveis buca tgei che tustgets ein? Creflis…? Mams…?”, sa smarveglia Roman.
Curdin: “Forsa momas?” Igls Sursilvans antschevan a reir.
“Na, betga mummas!”, excloma la Medelina.
“A schi managez betg biscuits?”, amprova Larissa da far ena punt tranter igls idioms.
Aurelia: “Mo bén!”
Curdin: “Eba, e nous schagn momas! Momas da Nadal”
Roman: “Vus aveis gie ideas curiosas… Co dias ti, Belinda?”
Belinda: “Grassins. O papàs.”
Aurelia: “Ei vegn betga meglier. A sco dins per ramontsch grischaun?”
“Fitg simpel: Biscuits”, rasponda Juliette alla franzosa. Igls oters vardan perplex.
Curdin: “Vasez, cun en tal accent tuness igl rumantsch grischun mianc schi mal…”
Belinda: “E no ans inclegessan almain cur cha no discurrin dals grassins…”

“Tustgets!”
“Momas!”
“Creflis!”

Curdin dat en cuffen a Juliette. “Pero ea, igl rumantsch grischun disdei gio tigls biscuits da Nadal...


Text: D. Dosch, Fribourg
Fotografia: Café du Belvédère, Fribourg


Suonda LATABLA!

FA PART, commentescha sutvart! 

+++ Il spiert da cuminanza è important ed uschia è mintgin bainvegni da sviluppar quist project cun nus; Igl è pussaivel da registrar events e nus publitgain Vossas novitads. Scha vus avais gust da contribuir in artitgel ans pudais trametter in e-mail sin This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.

Forsa er insatge per Vus:

Che bel anniversari - 100 ons capricorns i'l Parc Naziunal Svizzer

Che bel anniversari - 100 ons capricorns i'l Parc Naziunal Svizzer

27 da november 2019

Prova da lectüra, Chalender Ladin 2020. Il capricorn – üna bes­cha superbgia, imposanta,...

5 tabaloris

5 tabaloris

13 da november 2019

Dad Annetta Janka-Zini (DRG) – La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che...


Pagina 1 da 2

Reclama:

Newsletter:

Adressa d'email:

Prenum:

Num:


POPULAR IN QUESTA CATEGORIA:

Alternativ, melancolic e fin - Intervista cun Ursina

09 da schaner 2017

Dad Annatina Nay - Alternativ, melancolic e fin. Cun quels treis cavazins descriva la cantautura Ursina Giger sezza sia musica. Ella fagess mai musica da Heavy Metal e luvrass era...

In grond sigl sur las sumbrivas

18 da fanadur 2017

Da Benedetto Vigne - Chantautur ladin Curdin Nicolay briglescha finalmain cun ses primalbum «Silips e furmias». Ina recensiun. Crudà en ureglia era Curdin Nicolay avant diesch onns sin la cumpilaziun...

Berna first!

27 d'avrigl 2017

Da Benedetto Vigne - Berna resta il center da noss mund «mundartig». Gist dus producziuns actualas ans demussan la forza superiura da la musica pop e rock bernaisa. L’ina deriva...

Charezzas e revoltas

12 da settember 2016

Da Benedetto Vigne - Ils dus albums «Pet Sounds» e «Revolver» cumpleneschan lur 50vel anniversari. Els valan sco capolavurs da la musica pop. Benedetto Vigne declera pertge.en fonoteca charezzas e...

A la scuverta da Klaus Johann Grobe

06 d'october 2016

Da Benedetto Vigne - In duo svizzer che fa furor sin tribunas internaziunalas: Ecco sco Benedetto Vigne ha scuvert en sia atgna discografia ils Klaus Johann Grobe. L’emprima giada als haja...

Cun il schlantsch frivol da la citad mundana

03 da schaner 2018

Da Benedetto Vigne - Poesias romontschas e tuns classics franzos? Co che quai funcziuna, demussa l’album «Remas» da Mario Pacchioli. Luxuriusa ed illustra sa preschenta l’ovra musicala «Remas» da Mario Pacchioli, in...

«Cu igl orchester ha sunau per l’emprema ga mias cumposiziuns hai jeu buca saviu retener las larmas»

19 da november 2017

Da Corina Gustin - Per Mario Pacchioli as ha accumpli ün grand sömmi - la fin d'october es cumpari seis nouv disc cumpact cun 18 poesias rumantschas missas in musica cun ün orchester...

15 minuts cun: Romana Ganzoni

01 d'avrigl 2018

Da Corina Gustin - Romana Ganzoni es autura ed uriunta da Scuol, hoz lavura e viva ella a Schlarigna. Davo raquints, poesias, essais e columnas es seis prüm cudesch cun...

Go to top