Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Quai savain nus ussa bain avunda. Damai che nus restain anc in bel temp exposts a virus grippals, pudain nus gea emprender anc tschintg ulterius nums populars rumantschs or dal champ medicinal. Vus na pudais bain gudagnar nagut, per la paja acquistais in pau savida (inutila).

 



Text: Silvana Derungs, DRG
Fotografia: En il DRG sa chattan passa milli stgatlas cun cedels che documenteschan l'entir stgazi da pleds rumantsch. La redacziun lavura momentan vi dals pleds che cumenzan cun il bustab M. Ma dar in'egliada pudain era gia en ils pleds cun T.

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Forsa er insatge per Vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Quai savain nus ussa bain avunda. Quest mais ans deditgain nus tschintg giadas a l'esser malsaun. Intgins da vus èn forsa experts en differenziar simptoms da divers virus grippals. Ma quant bain enconuschais vus la terminologia da las malsognas enzugliada en ses nums populars rumantschs? Ins po gea anc emprender insatge – era restond a chasa!

 



Text: Silvana Derungs, DRG
Fotografia: En il DRG sa chattan passa milli stgatlas cun cedels che documenteschan l’entir stgazi da pleds rumantsch. La redacziun lavura momentan vi dals pleds che cumenzan cun il bustab M. Tgi che vul leger dapli davart malsognas, po p.ex. consultar l’artitgel MALSOGNA en il DRG.

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Forsa er insatge per Vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Quai savain nus ussa bain avunda. Quest mais preschentain nus tschintg ulteriurs pleds per ponderar. Tschintg pleds u expressiuns che tutgan forsa en la categoria da la savida inutila. Igl è tschintg pleds casuals, curius, chattads en las stgatlas dal DRG, plainas cun cedels da pleds

 



Text: Silvana Derungs, DRG
Fotografia: En il DRG sa chattan passa milli stgatlas cun cedels che documenteschan l’entir stgazi da pleds rumantsch. La redacziun lavura momentan vi dals pleds che cumenzan cun il bustab M – quai che n’ans impedescha betg da gia guardar en las stgatlas cun P sco PUOSTAPIODER.

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Forsa er insatge per Vus:

Questa ediziun dal festival per e davart litteratura rumantscha (actuala) a Nairs sa deditgescha a l’animal e tematisescha la relaziun tranter umans ed auters animals en la litteratura. Tge animals entran en ovras rumantschas e pertge? Co servan animals per ans exprimer? E tge ans mussan nossas concreatiras davart l’esser uman? Ni chatscha ni circus na vegnan a mancar sin il palc. Rapazi, domestic, chaprizius u exotic: LitteraturA Nairs vegn questa giada bestiala!

L’occurrenza cumenza ils 27 da mars cun Leo Tuor e Flurin Caviezel. Suenter ina tschaina cuminaivla datti da dessert prosa nocturna da Plinio Meyer, Carin Caduff, Arnold Rauch e Fadrina Hofmann. La sonda ils 28 da mars en damaun ans dat il professer Rico Valär in access al tema e quai fastizant randulinas, chavals e draguns en la litteratura rumantscha. I segua la romanista Annetta Ganzoni che preschenta en cumpagnia dal scriptur Leo Tuor e da la cineasta Susanna Fanzun la nova antologia da prosa e lirica rumantscha davart fantasias umoristicas e seriusas da chatscha. L’autur, artist e pur Göri Klainguti prelegia e raquinta d’ina vita tranter stalla e pult en discurs cun la romanista Valeria M. Badilatti.

Suenter la pausa da gentar unescha la discussiun al podi ina collavuratura dal Parc naziunal, ina scriptura ed in’istoricra d’art vi dad ina maisa: il schurnalist Guadench Dazzi discurra cun Leta Semadeni, Anna Mathis Nesa e Seraina Peer davart la cumparsa d’animals en la lavur artistica e scientifica da differents geners. Lura preschenta la linguista Silvana Derungs da l’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun l’animal en locuziuns idiomaticas da la Rumantschia. Il raquint «Il giat cotschen» da Jon Semadeni è il protagonist dal proxim punct da program. L’intermediatur da cultura Chasper Pult recapitulescha il capodovra e nus tadlain passaschas prelegidas da Jon Duri Vital. Da Puntina pudain nus beneventar la professura Eleonore De Felip che vegn a referir davart projects actuals dad etica d’animals en la scienza litterara. Silsuenter preschenta Jürg With, il coordinatur regiunal da la Staziun ornitologica svizra da Sempach, ses project davart la reintroducziun da la randulina en Engiadina Bassa, cumplettà da lirica davart randulinas e Randulins. Il punct final fa il schurnalist Claudio  cun in protocol dal festival: condensà e punctuà, satiric e critic.

Il festival vegn spustà sin la primavaira 2021.


Dapli infos: https://nairs.ch/de/veranstaltung/bestial/
Grafica: Hej, Zürich

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga. Quai savain nus ussa bain avunda. Quest mais preschentain nus simplamain tschintg pleds ch’ins na sto betg exnum avair en il repertori activ, plitost pleds che tutgan en la categoria da la savida inutila. Igl è tschintg pleds casuals, forsa curius, chattads en las stgatlas dal DRG, plainas cun cedels da pleds.



Text: Silvana Derungs, DRG
Fotografia: En il DRG sa chattan passa milli statlas cun cedels che documenteschan l’entir stgazi da pleds rumantsch. La redacziun lavura momentan vi dals pleds che cumenzan cun il bustab M.

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Forsa er insatge per Vus:

Dad Annetta Janka-Zini (DRG) – La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Quai vala era per l'exempel da l'enviern. Betg mo ils Eskimos n'enconuschan ina massa variantas per numnar la naiv, mabain er ils Rumantschs. Sperond ch'ella ans mainia in bel ed alv enviern, preschentain nus quest mais tschintg sorts da naiv, natiralmain scuvertas en il material dal DRG.


1. la briscla

Cura ch'i naiva mo fin fin, alura è la naiv che croda la briscla. Per l'Engiadina èn attestadas las variantas «bris-cha, brüs-cha e brüs-chetta», per la Val Müstair «brüschla», per il Grischun Central «brestga, briscla e bresca» e per la Surselva «brescla e brestga». Ch'i sa tracta mo da fitg pauca naiv demussa questa explicaziun da Surcasti: «Ina brescla ei neiv tochen il venter dallas miurs.» Quai demussa era quest proverbi da la Surselva: «Ina brescla fa nuota unviern», i dovra pia dapli naiv per ch'ins possia discurrer d'enviern. Enconuschent è dal rest er il verb «brüschlar, brisclar».


2. il tatsch

Il cuntrari da la briscla è «il tatsch» che vegn duvrà cura ch'i dat naiveras enormas. Per distinguer quest tatsch da quel per mangiar datti la varianta «in tatsch naiv». Enconuschentas èn era questas expressiuns: «tatschadas», «ina tatschada da naiv», «ina titschada neiv» ed «in tatschun naiv» per ina massa anc pli gronda da naiv. En tut questas expressiuns signifitga «tatsch» dal rest ch'i sa tractia d'ina gronda massa d'insatge. Legra è la cumparegliaziun sursilvana «in um sc'in tatsch neiv» per in um, dal qual ins na po betg sa fidar, perquai ch'el mitscha sco la naiv che lieua.

 

3. la bischa

Ad Alvagni vegni declerà exactamain tge che quai è: «La beischa e chel vent freid, mistiro cun neiv.» Questa sort da naiv è enconuschenta surtut en l'Engiadina ed en il Surmeir. Ina tala situaziun da naiv cumbinada cun vent pon ins imaginar sco pauc agreabla e fraidischma. Cun bischa pon ins exprimer er in vent dal nord che porta la naiv.

Il paradox: en la Surselva è la bischa ina naivetta fina. Questa bischa è attestada a Rueun sco naiv l'entschatta d'enviern: «La bischa ei l'emprema neiv che vegn.» A Mustér percunter datti era «bischas da primavera».

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch


4. il cuflà

Mintgatant datti mantuns da naiv senza ch'i naivia. En quel cas vegn naiv existenta cun pauc pais suflada ensemen cun il vent ad in nov mantun. Quai è alura en l'Engiadina in «scuflà, scunflà, scumflà u scuflo», en il Grischun Central in «scunflo u scuflo» ed en la Surselva in «cuflau». A Marmorera survegnan quels mantuns apparentamain in'autezza gigantica: «scunflas tgi'ns po betg or da l'isch tgesa». A Mustér ed en il Tujetsch signifitga «cuflau» dal rest era la naiv ch'è sin ils tetgs e penda sur quel or.


5. la malgiada

Pauc rumantsch, ma tuttina enconuschent è il «flutsch» per la buglia da naiv cura ch'igl è chaud e la naiv cumenza a luar. Pli rumantscha è l'expressiun «malgiada» attestada per l'Engiadina, per exempel per La Punt Chamues-ch: «Hoz avains ora da bunatscha. La naiv s'ho alguanteda. Süllas vias ais üna bella malgeda.» Durant quels dis èsi da sperar ch'ins haja buns chalzers d'enviern u forsa dafatta stivals da gumma.
Auters pleds pli rumantschs per il flutsch èn «bugliacca, cugliada, patacca u schmuglia». Jau guard en mintga cas d'evitar l'expressiun flutsch questa primavaira, cura che la naiv lieua talmain che l'aua vegn en mes chalzers.

 

Text: Annetta Janka-Zini
Fotografia: Tgutgarias pon ins adina far – ch'i haja lura blera u pauca naiv (W. Derichsweiler/Fototeca dal DRG)

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Forsa er insatge per Vus:

Dad Annetta Janka-Zini (DRG) – La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Suenter avair emprendì d'enconuscher il mais passà tschintg tabaloris, vulain nus questa giada ir en tschertga da scortuns. E forsa chattain nus era persunas che mo crain ch'ellas sajan scortunas.


1. filun

Il filun para dad esser attestà mo per Savognin. Quel sa en mintga cas co che las chaussas funcziunan: «Cun malignadads, rampigns e furbareias reuschescha a chegl filung da rivar tigl sies intent.» I para pia che quel fetschia dal tut per arrivar a quai ch'el vul. Ils da Savognin averteschan perfin davart il filun: «Derva igls îgls, seias attent e vigilont, schi te ast da travagler cun en filung.» Probabel ch'ins vegn a far segund tar in affar cun in filun da Savognin, quai demussa ch'il filun ha en mintga cas talent per gudagnar.


2. furbaz

Uschè in lumpazi sco il filun chattain nus era tar il furbaz. «Furbaz sco cha'l ais, savara'l bain a schmanzögnar oura», pensan quels da Lavin d'ina persuna che na raquinta betg propi la vardad. E per quels da La Punt-Chamues-ch è il «furbaz rutino ün chi so drizzer our cun bel möd sias lumparias». A Lavin datti in'expressiun in pau pli charina: «ün furbazet banadi». Ch'il furbaz è in scortin, demussa gia ses pled che deriva da la medema famiglia da pleds sco «furb» e «furber». Tgi sa, sche quest proverbi da l'Engiadina constat: «Il furber chatta saimper ün pü furber cu el»?

3. sabiut

Il sabiut craja da sasez ch'el sappia tut, uschia per exempel a Sagogn: «Quei ei in chezer sabiut, el tratga da saver tut.» A Pigniu datti il «terment sabiut» ed a Trun vul la «sabiutta misterlar dapertut». Per quels da Savognin na sa il «sabiot» betg tut, ma el vul «savecr tot pi bagn». Bunamain dapertut ed adina vegn il sabiut vesì da maniera ironica. Ma a Vignogn din ins era «quei ei in dètg sabiut» per in mattet ch'è anc giuven, ma che sa gia ina massa. Il «sabiotel» da Riom è ina maniera da numnar in pau pli fin ina tala persuna. Dal rest: quels da Brinzauls din da quels da Lantsch ch'els sajan «sabiots». Cumpliment u betg?

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • www.belain.ch
    www.belain.ch


4. testa fina

En tut la Rumantschia pari da dar persunas che han testas finas, ma era persunas ch'èn sezzas testas finas. Omaduas expressiuns signifitgan che quellas persunas hajan insatge en lur testa e ch'ellas sajan pia propi scortas. A Schlarigna existan era las variantas «el ais üna famusa testa» u «üna testa numer ün» per insatgi scort. Ad Alvagni chatt'ins dal rest anc il supplement «testa fina da lenn doir». Cun tut la scortezza ha questa testa fina en pli er anc ina testa dira.


5. vulp

La vulp en connex cun la scortezza datti en pliras variantas. Quels da Marmorera din «el è furber scu ina guolp», quels da Dalin «el ei mal sco l'uolp» e quels da Zernez «el es fin sco üna vuolp». L'interessant è che quai vegn ditg tant per persunas scortas sco era per faussas. Vul quai dir che persunas scortas sajan faussas?! Qua n'avain nus nagina attestaziun. Tge èn alura ils «vuolpuns» enconuschents a Schlarigna? Scortuns e faussuns? Sperain da na. Ulteriuras variantas datti p.ex. a Zuoz e S-chanf cun «que es üna dretta vuolp», a La Punt-Chamues-ch cun «que ais üna vuolp veglia» ed a Müstair cun «malizius sco la uolp».

 

Text: Annetta Janka-Zini
Fotografia: Tranter questas mattettas da Versomi datti garantì era sabiuttas e testas finas ed il fraret è franc mintgatant in furbazet. (W. Derichsweiler / Fototeca dal DRG).

Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Forsa er insatge per Vus:

Dad Annetta Janka-Zini (DRG) – La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Grazia a quellas datti variantas in pau pli discretas per numnar ad ina persuna in tabalori, forsa perfin uschè discretas che quella persuna na s'accorschia gnanca da quai.


1. cuccalori

Questa descripziun per in tabalori è enconuschenta surtut en la Surselva. Quels da Pigniu din «in cuccalori dalla bial'aura», quels da Surcasti «in cuccalori d'emprema classa» e quels da Mustèr «in pauper cuccalori». A Riom datti persuenter charins «bungs cucaloris» – quai che tuna almain in pau main malign che la cumbinaziun cun pauper. En l'Engiadina chatt'ins ina varianta sumeglienta cun quest adjectiv: Quels dad Ardez din «tü pover cuc», pia en connex cun il cucu. E percis quel cumpara er a Trun: «ti eis empau parens dal cucu» per persunas in pau tuppas.


2. lappi

Era la suandanta locaziun è derasada plitost en la Surselva: «mo ils laps van a pèr» per dir che mo persunas tuppas èn adina da la medema opiniun. A Trin datti era «vurdar sco in lappi» cura ch'insatgi mira da maniera surpraisa en il vid. A partir da quest pled èsi pussaivel da crear ina pluna pleds rumantschs: cun «lappadira» e «lappamenta» èn manegiads plirs lappis. Ed in «lappenari», «lappiun», «lappori» u in «lappun» èn creaziuns sursilvanas per persunas tuppas, entant che quels da Zuoz din in «lappiatsch» per in lavuraint che na fa betg endretg sia lavur. Dal rest: il lappi rumantsch deriva cleramain dal medem pled tudestg svizzer.

3. martuffel

L'adjectiv «pover» para dad exister era tar questa cumbinaziun: A Strada e Lavin din ins in «pover martuffel». En tscherts lieus da l'Engiadina ed ad Andeer e Lon vegn in «martuffel» era duvrà per exprimer in pitschen mattet, qua n'èsi betg attestà, sche quel mattet è alura in pau in tabalori u betg. Quest spruhin da quels da Lavin demussa ch'i na va betg senza martuffels: «i sto esser eir martuffels per far il muond bel». Tut particulara è er in'attestaziun per Ardez, nua ch'il martuffel po signifitgar in imperatur – tge cana! En sursilvan signifitga «star martuf» dal reminent era far l'umet dals animals.

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51


4. schumar

Savais vus tge ch'in «schumar» è? En l'exclamaziun duvrada surtut en l'Engiadina «quel es ün vaira schumar!» sa zuppa er in tabalori. Atgnamain exprima quel pled in animal, numnadamin il milet e quel animal vegn gea era duvrà sco insulta. Quels da La Punt Chamues-ch din ad ina dunna che ha fatg ina tuppadad senza studegiar: «at maunchan be auncha las uraglias per esser üna schumara». Il legher è ch'in «schumar» po muntar en la Surselva er in um in pau pli corpulent – e quel na sto gea betg exnum esser tup …


5. tamberl

In «tamberl», «tamberlan» ed ina «tamberla» èn enconuschents surtut en l'Engiadina ed en il Surmeir. Quels da San Murezzan din «fer il tamberlun» a persunas che fan termagls cun uffants. Sch'ina dunna chamina cun passins mo pitschens, lura vegn ella numnada a Lavin ina «tamberla chi va traplignond e schmanisond il chül», tenor mai betg propi simpatic. Dal rest, era pauc simpatica è questa furma documentada: la «tamberletta» per ina persuna ch'è ina tuppa chaura.



Text: Annetta Janka-Zini
Fotografia: [13387] Datti qua tranter questas chauras era tamberlettas? Empè da far ina tuppa cumparsa paran ellas dad esser paschaivlas sin il pastg. (C. Meisser / Fototeca dal DRG)

 


Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Forsa er insatge per Vus:

Dad Annetta Janka-Zini (DRG) – La lingua rumantscha è ritga, uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Quellas sa zuppan mintgatant er en cifras, perquai datti quest mais in pèr locuziuns tipicas per tschintg bellas cifras rumantschas, natiralmain chattadas en il DRG. 


1. Dus

Tge chapesch'ins sut l'expressiun «esser en dus»? Atgnamain ch'ins è en dus e ch'ins fa insatge ensemen e betg sulet. Ma en tscherts vitgs munta l'expressiun er il suandant: Per Tschlin vul «esser in duos» era dir ch'ins è sturn, forsa perquai ch'ins vesa alura tut da maniera dubla?!? Per Scuol percunter pon ins dir «ella es in duos» per ina dunna ch'è en speranza. Precis, atgnamain èn ins gea en dus cura ch'ins spetga in uffant. Per la Surselva signifitga «esser sin dus/duas» ultra da quai ch'ins è gista pront per far insatge u ch'ins è indecis.


2. Set

Surtut en l'Engiadina chatt'ins pliras expressiuns che cumbinan set cun autras cifras. En tscherts vitgs, sco p.ex. a S-chanf din ins «quel so set e quatter» per ina persuna che craja ch'ella sappia dapli che autras. A Tschierv percunter duvr'ins per quai «set e ses» ed a Sent «set e quattordesch». E cura ch'insatgi «disch set e quatter» a Schlarigna, survegn l'auter ina charplina da quella persuna.

Tut insatge auter è enconuschent en tut las valladas rumantschas, numnadamain il «ni per set ni per deschset» per signalisar ch'ins na veglia betg far insatge – tuttina per tge pretsch. Per Vaz è attestà er il cuntrari: «per set u dischset» per dir ch'ins vendia insatge per tut pretsch, pia char u bunmartgà.

3. Indesch

Sche quels da Breil din «jeu sun or sils endisch» lura signifitga quai ch'els èn a la fin, pia propi sin ils fiers – quai po esser cun lur sanadat u era cun ils daners. Il legher è ch'en rumantsch grischun dovr'ins perquai la medema frasa, ma cun «quattordesch». E cura ch'ina suppa è memia liquida e debla din quels da Curaglia «ina suppa dellas indisch». Per ina persuna che na sa betg propi ir enturn bain cun daners din ins dal rest era: «quella fa or da ventgadus indesch», vul dir ch'ella fa permez la facultad, tge donn.

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • Shop online!
    Shop online!
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81


4. Ventgaquatter

Per tut l'Engiadina, Val Müstair ed il Surmeir è attestada questa frasa: «quai ma fa vegnir las ventgaquatter» che signifitga ch'ins daventa ravgià e ch'insatge dat sin la gnerva. Pertge datti quai exact per ventgaquatter e betg p.ex. per ventgatrais u ventgatschintg? Quai n'è dal tuttafatg betg cler. Ina chaussa attestada è percunter questa: Per Cinuos-chel datti anc in auter spruh in pau macaber «fer our da vanchaquatter ündesch» per persunas che vegnan bainbaud a murir.


5. Trenta

Quels dad Alvagni din «ir li trenta» cura ch'i van en malura e «far ir tot li trenta» cura ch'i fan ir insatge en malura. Pertge fa precis la cifra trenta ir en malura insatgi u insatge? Quai na decleran quels dad Alvagni betg … Interessant è che «il trenta» po en tut la Rumantschia er esser in'expressiun per il diavel. A mai plascha il meglier la varianta «ün mat/ün puob dal trenta» per in dianter furbaz. Il «trentaisem, trenteisen u trentesim» è dal reminent il num per ina messa da mort trenta dis suenter la sepultura.



Text: Annetta Janka-Zini
Fotografia: Ed anc in'ulteriura locuziun cun la cifra set: «El lavura per set» din ins d'in um ch'è fitg lavurus. Pia in che fa tant sco quests set signurs qua che guardan tuts ora sco copiads in da l'auter. (Caviezel-Wieland / Fototeca dal DRG)


Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Forsa er insatge per Vus:

Da Silvana Derungs (DRG) – La lingua rumantscha è ritga – uschè ritga che nus pudessan atgnamain ans servir pli savens da sias bellezzas e ritgezzas. Quest mais na datti nagut da scuvrir e reactivar, damai che gea mintgina e mintgin da nus posseda ses num per ils tartuffels cotgs en paletscha, ubain ils «Gschwellti». Però co als numnan atgnamain ils auters? Qua ina schelta or dal panopticum tartuffelesc.


1. tartuffels or da l’aua e sut l’aua

Tartuffels vegnan cotgs en l’aua. Ina giada cotgs, èni lura simpels «tartuffels or da l’aua» – ch’i saja lura tenor ils da Guarda «mailinterra our da l’aua», tenor in pèr Puters «ardöffels our da l’ova» ubain a la sursilvana «truffels ord l’aua». Entadim la Val Lumnezia però, enta Vrin, là datti tals che san co ch’i va propi: «truffels sut l’aua». Cler, pir sut l’aua pon ils tartuffels daventar tartuffels or da l’aua.


2. tartuffels en pel

Cura ch’ils tartuffels cun paletscha èn tras, ston els ora dal bogn da chalur. Usché blut bluttitschs or da la padella hani lura num a Bever «ardöffels in pel», a Mulegns «tartiffels an pel», ad Andeer «hardeffels en pel» u si Curaglia «truffels cun pial». Qua sin maisa, exposts a las egliadas engurdas, èn quests tartuffels vestgids be cun lur pel creatiras plitost deplorablas. Probabel perquai cuvran intgins ils tartuffels en pel cun ina cuverta – betg per als tegnair chaud, mabain sco act da cumpassiun.

3. tartuffels en chamischa

Per inqual poni esser memia maldeschents, quests tartuffels en lur cumparsa svestgida. Perquai als tirani en ina chamischa: davent da sisum la Surselva, nua ch’ils Tujetschins din «truffels ain tgamischa», fin giudim la Surselva datti exemplars da «truffels cun camischa». «Tgameischas» portan er ils «tiffels» da Tinizong e Mulegns ed en Engiadin’Ota èn derasads ils «ardöffels in chamischa». Dal rest vestgeschan er ils Franzos ils tartuffels a moda sumeglianta, però pli poetic-picant: «pommes de terre en robe de chambre».
… Ch’insatgi da la morala lavurusa ha lura gì l’idea sturna da stuair transfurmar la bella chombra (pli empermettenta) ed anc crear «pommes de terre en robe des champs», quai vulain nus ignorar.

 

Grazia fitg a tut ils sponsurs da LATABLA:

  • www.belain.ch
    www.belain.ch
  • L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
    L’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
  • Tel. 081 864 01 51
    Tel. 081 864 01 51
  • www.quartalingua.ch
    www.quartalingua.ch
  • La Giuventetgna Rumantscha
    La Giuventetgna Rumantscha
  • Tel. 081 864 15 81
    Tel. 081 864 15 81
  • Adüna bun - cafè grischun
    Adüna bun - cafè grischun
  • Tel: 081 852 45 45
    Tel: 081 852 45 45
  • Shop online!
    Shop online!


4. tartuffels en mandura

Propi bella figura fa lura il «mailinter in mandura» – en Engiadina il tartuffel en paletscha par excellence! Parada cun mandura fan ils tartuffels però er en il Surmeir e schizunt la Surselva enconuscha singuls «truffels en mondura» (p.ex. a Ladir). Dal reminent èn er ils tartuffels da la Svizra tudestga equipads sco «Herdöpfel mit Montur».

Però ils S-chanfiners, quels na sa cuntentan betg mo cun ina schica mandura. Là portan ils tartuffels per imponer in tenu pli militaric, siglind or da la padella sco «ardöffels in unifuorma». … pronts per sa sacrifitgar per il bainstar e la prosperitad da la patria.


5. caisers

In tartuffel militar po far impressiun, ma anc dapli fa in imperatur. Sa sche fanfaras resunavan, cura ch’i mettevan sin maisa ils caisers a Susch ed a Strada? Gea davairas, là mangiavani «caisers (in mandura)»! Betg ch’ils tartuffels en paletscha avessan quel num en memoria ad ina visita dad in imperatur (u forsa cun excepziun da Carl il Grond incognito?). … Na: questa denominaziun deriva dal simpel fatg ch’i deva ina sort da tartuffels cun il num Kaiser Wilhelm. Tuna halt banal e main imperial.



Text: Silvana Derungs
Fotografia: Tschintg tartuffels davent da sut l’aua fin sin il tron imperial (S. Derungs)


Suonda LATABLA!


Forsa er insatge per vus:

Forsa er insatge per Vus:

Pagina 1 da 3

Partenari:

  • Ediziun Apart è ina pitschna chasa editura a Turitg è spezialisada sin la finanziaziun, realisaziun, producziun e distribuziun da litteratura rumantscha. Publicaziuns enconuschentas sun  «LA CALAMITA» da Lucas Harari, translatada da Benedetto Vigne, «ils ventganov da settember» e «Diari Giapunais» da Benedetto Vigne ubain «Gulasch en schelentera» da Claudia Cadruvi.

CUMPRAR ONLINE:

LA CALAMITALA CALAMITA
17-04-2020 15:22:56Divers39.80 CHF
• 1.3 kg divertiment • 144 paginas • chapibel en mintga idiom • format impressiunant • bel sin mintga curuna da cudeschs ...
Go to top